El poroto xinès (Vigna radiata), també coneguda com mongeta mungo o soja verda (encara que no s’ha de confondre amb la soja) és una de les lleguminoses de més contingut proteínic de la seva família i amb millor rendiment que la resta de mongetes.
Les mongetes mungo s’empren comunament a Cuina xinesa, així com a les cuines de Burma, Sri Lanka, Tailàndia, Japó, Taiwan, Corea, Filipines, Bangla Desh, Pakistan, Índia, Iran, Iraq, Indonèsia, Vietnam i altres regions del Sud-est Asiàtic .
A la cuina índia se sol emprar la llavor pelada i es fa servir fonamentalment en l’elaboració de Dal. En algunes regions s’utilitza per a la preparació de Dosa, mena de pancakes que es consumeix com a esmorzar.
També utilitza el seu midó per a l’elaboració del Fideo Celofán.
Actualment l’ús més comú d’aquestes mongetes verdes consisteix en la seva germinació, donant com a resultat les anomenades dent de drac, germinat de soja, brots de soja, esproses de soja o simplement soja, comunament usats en plats orientals.
Els brots de soja contenen proteïnes, carbohidrats i fibra, encara que en menor quantitat que les llavors. També són més pobres en fòsfor, potassi, calci, magnesi, ferro, zinc, iode, fluor i coure que les llavors. No obstant això, el contingut en sodi és més alt.
Tenen un important paper a la cuina oriental, on es combinen amb carns en reemplaçament de carbohidrats amb midó i es cuinen saltejats o lleugerament cuinats, per tal de conservar-ne la textura.
