A causa dels seus principis actius (hipercina), l’hipericó és l’única herba indicada en el tractament de la depressió i l’ansietat.
És un tranquil·litzant suau que tonifica el sistema nerviós. Es fa servir amb molt bons resultats en trastorns neurovegetatius associats al climateri i enuresi.
Com que és antiespasmòdic se’n recomana l’ús en gastritis, diarrees i còlon irritable, també s’aconsella en casos d’asma.
Es recomana no prendre’l durant l’embaràs i en tractaments prolongats no exposar-se gaire al sol.
Hypericum perforatum és, a més, una planta medicinal amb múltiples aplicacions.
Per exemple, la seva aplicació tòpica serveix per accelerar la cicatrització de ferides.
Tot i això, les propietats d’aquesta herba que més han atret els investigadors es vinculen amb el seu ús tradicional per al tractament de la depressió lleu a moderada.
Aquesta indicació ha estat validada en les darreres dècades per les agències de salut d’alguns països com Alemanya, on se l’ha inclòs a la farmacopea oficial, i se’l prescriu àmpliament amb aquest propòsit terapèutic.
Quan l’hipèric s’utilitza com a medicament fitoterapèutic, s’administra generalment en forma d’extractes estandarditzats, amb concentracions fixes dels principis actius als quals s’atribueixen els efectes farmacològics; s’estima que el més important és la hipericina, encara que estudis recents reporten una major activitat de la hiperforina.
Aquesta conclusió es basa fonamentalment en un assaig amb resultat negatiu dut a terme pel Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa dels Estats Units.
Per a aquest fi (tractament de la depressió), l’herba de Sant Joan es pot aconseguir en diverses presentacions: com a herba, com a gragea o càpsula, en bosses de te o en tintures.
L’herba de Sant Joan aclareix l’ànim. Els llibres de plantes medicinals la descriuen com un antidepressiu natural. Fortes alteracions nervioses com la por, el pànic, el nerviosisme o l’insomni, queden fins a cert punt esmorteïdes. Ara bé, aquesta planta no desplega plenament tots els seus efectes a l’organisme humà fins a unes dues setmanes després d’haver començat qualsevol tractament.
Cal dir també que cal adoptar algunes precaucions a l’hora de prendre hipèric, ja que té certes incompatibilitats. Un efecte secundari indesitjat consisteix en un augment de la sensibilitat cutània davant de la radiació solar, per la qual cosa sobretot les persones de pell clara han d’evitar la seva exposició al sol mentre prenen aquesta planta. A més, si s’està en tractament amb certs medicaments com, per exemple, cardiotònics que continguin digoxina, alguns antidepressius, anticoagulants o medicaments per frenar el rebuig després d’un trasplantament, cal tenir una reducció dels efectes durant la ingesta de l’herba de Sant Joan. Les dones embarassades tampoc no han de prendre aquesta planta. En qualsevol cas cal dir que, davant del menor dubte, el millor és consultar el metge.
L’Associació Americana de Metges ha publicat unes recomanacions terapèutiques on s’exposa que l’hipèric, a curt termini i amb precaució, constitueix un possible tractament per als pacients depressius moderats. Aquests experts també han destacat la importància d’informar el pacient.
L’herba de Sant Joan pot servir per tractar la depressió moderada a curt termini, segons les conclusions que l’Associació Americana de Metges i la Societat Americana de Medicina Interna (ACP-ASIM) exposa, per consens, a l’últim número de la revista Annals of Internal Medicine. Aquestes conclusions formen part d’un nou protocol recomanat pels professionals dels Estats Units per prescriure adequadament la teràpia antidepressiva.
Els especialistes –ambdues associacions estan integrades per un total de 115.000 metges– destaquen que l’herba de Sant Joan o hipèric ha mostrat ser molt eficaç en el tractament de la depressió moderada. Tot i això, els experts, encapçalats pel vicepresident de l’ACP-ASIM, Herbert Waxman, asseguren que l’herba de Sant Joan presenta efectes secundaris que poden interferir amb certs medicaments, com els anticoagulants, i que en cap cas poden administrar-se combinats amb altres antidepressius.
L’autor principal ressalta que, “en cas d’ingerir hipèric o algun altre tipus de planta medicinal, el millor és comunicar-ho al metge”. Waxman indica que “les recomanacions terapèutiques que hem elaborat insten els clínics que informin sobre els tractaments els pacients depressius. La depressió pertoca a totes les races, sexes i classes socials; és fonamental parlar amb els pacients per determinar quin tractament resulta el més adequat per a cadascú, atenent els efectes secundaris dels diferents fàrmacs”
