Omega 3 perles de 1000 mg: Els greixos són una sèrie de compostos que tenen en comú ser insolubles en aigua i solubles en determinats dissolvents orgànics. Els àcids grassos formen part de la composició dels greixos i exerceixen diverses funcions fonamentals a l’organisme: constitueixen una font d’energia important, són un component essencial de les membranes de totes les cèl·lules i intervenen en el control i la regulació d’una gran varietat de processos vitals com la coagulació sanguínia, la resposta inflamatòria, la regulació de la temperatura del cos, el funcionament normal del cervell, o la salut de la pell, ungles i cabell, entre moltes altres funcions.
També hi ha diversos tipus d’àcids grassos, que s’agrupen en tres famílies: omega-3, omega-6 i omega-9.
Àcids grassos essencials
Alguns dels àcids grassos reben el nom d’essencials, perquè l’organisme no els pot sintetitzar, sinó que cal que s’obtinguin a partir de l’alimentació. Són l’àcid alfa linolènic (de la família omega-3) i l’àcid linoleic (de la família omega-6).
L’àcid alfa linolènic es troba en vegetals com les llavors de lli, vegetals de fulla verda, oli de canola, soja o nous. El nostre cos pot convertir aquest oli en EPA o DHA (del qual parlem més avall) encara que les investigacions mostren que només una petita quantitat es transforma en una forma fisiològicament efectiva.
L’àcid linoleic es troba als olis de gira-sol, càrtam, sèsam, blat de moro borratja i onagra.
Les principals investigacions sobre els efectes dels àcids grassos s’han centrat en l’àcid gras omega-3 i s’ha demostrat clarament que redueixen el risc de malaltia cardíaca.
L’American Heart Association recomana menjar peix almenys dues vegades a la setmana, especialment peix gras com verat, truita, areng, sardines, salmó i tonyina blanca.
El consum d’àcid gras omega-3 redueix la inflamació i pot ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com ara càncer, artritis o malalties del cor.
Aquests àcids grassos es troben en altes quantitats al cervell i semblen jugar una funció molt important en el funcionament cognitiu. De fet, els nens que no han rebut prou quantitat d’àcids grassos omega-3 durant la seva gestació tenen més risc de presentar problemes visuals i del sistema nerviós.
La importància de l’equilibri entre àcids grassos
Perquè els àcids grassos puguin exercir la seva funció correctament és molt important no només que existeixin en quantitats suficients, sinó també que hi hagi un equilibri adequat entre les quantitats d’omega-3 i omega-6. Els primers ajuden a reduir la inflamació, mentre que els àcids grassos omega-6 estimulen la reacció inflamatòria.
Una alimentació sana, com la dieta mediterrània, ajuda a mantenir aquest equilibri perquè conté aliments rics en omega-3, com ara cereals integrals, fruites i verdures fresques, oli d’oliva, peix o all. En molts països occidentals, però, l’alimentació té un contingut molt més elevat d’omega-6 que d’omega-3. Aquest desequilibri es deu a diverses raons, com ara:
Disminució del consum daliments rics en omega-3.
Consum de cereals refinats en comptes d’integrals.
Augment de la ingestió de sucre (que interfereix amb el metabolisme dels àcids grassos).
Augment del consum de greixos hidrogenats.
Deficiències nutricionals (la vitamina B6, per exemple, és necessària per al metabolisme dels àcids grassos).
Augment del consum de fàrmacs.
Els àcids grassos més importants
Alfa linolènic, del qual ja n’hem parlat.
Àcid eicosapentanoic (EPA), de la família omega-3. Ajuda a regular la inflamació, el sistema immunitari, la circulació i la coagulació sanguínia. Es troba al peix gras principalment.
Àcid docosahexanoic (DHA), de la família omega-3. Hi juga un paper important en el desenvolupament del cervell i la retina en nadons. També hi juga un paper important en la salut de les articulacions i la funció cerebral. Es troba al peix gras principalment i també a l’ou i alguns tipus d’algues.
Àcidgamma linoleic (GLA), de la família omega-6. Intervé en el funcionament del cervell, la salut de les articulacions i lequilibri hormonal. Es troba a l’oli de borratja i d’onagra.
Símptomes de deficiència o desequilibri d’àcids grassos
Pell seca i/o esquerdada
Ulls secs
Caspa
Irritabilitat
Cabell sec
Ungles toves i trencadisses
Sigueu excessiva
Ferides que triguen a curar
Malalties associades amb la manca o desequilibri d’àcids grassos
Asma
Diabetis
Artritis reumatoide
Èczema
Fatiga
Hiperactivitat
Càncer (còlon, mama, pròstata)
Depressió
Caiguda del cabell
Lupus
Hipertensió
Malaltia cardiovascular
Problemes de memòria
Esquizofrènia
Trastorn bipolar
Malaltia d’Alzheimer
Degeneració macular
Diabetis
Osteoporosi
Dolor menstrual
Deteriorament cognitiu
Menjar peix fa que augmenti el volum de matèria grisa al cervell
Les persones que mengen peix almenys una vegada a la setmana tenen un risc menor de desenvolupar demència, com la malaltia d’Alzheimer, sempre que el peix es faci al forn oa la planxa, no fregit.
Menjar peix fa que augmenti el volum de matèria grisa a les àrees cerebrals relacionades amb la malaltia d’Alzheimer, segons va explicar el doctor Cyrus Raji, de la Universitat de Pittsburgh en una reunió de la Radiological Society of North America.
Els investigadors van trobar que les persones que prenien peix almenys una vegada a la setmana tenien un volum més gran en els lòbuls frontal i temporal del cervell, incloent-hi àrees responsables de la memòria i l’aprenentatge, que es veuen severament afectades en la malaltia d’Alzheimer.
En un període de 5 anys, el 30,8% de les persones que prenien poc peix tenien un deteriorament cognitiu lleu o demència, mentre que només el 3,2% dels que prenien peix una vegada a la setmana presentaven aquest deteriorament.
La memòria de treball era significativament més alta entre els que menjaven peix. Segons explica el doctor Raji, el peix és ric en àcids grassos omega-3, que ajuden a augmentar el flux de sang al cervell i que pot actuar també com a antioxidants, reduint la inflamació.
A més, l’omega-3 també pot impedir l’acumulació de plaques amiloides al cervell. Els peixos grassos com el salmó són els més rics en omega-3.
