Sobre el cartílag de tauró: A diferència d’altres éssers vius, terrestres o aquàtics, el tauró no té ni un sol os al cos, el seu esquelet està format per cartílag pur. Els ossos tenen canals microscòpics que permeten el pas de fibres nervioses i vasos sanguinis, dels quals el cartílag no té. Els taurons tenen un sistema immunitari potent i molt eficaç, les seves ferides curen amb rapidesa i no solen presentar infeccions ja que els anticossos de la seva sang combaten amb èxit les infeccions bacterianes i víriques i el protegeixen de moltes substàncies químiques letals per a molts mamífers. El tauró és una de les poques criatures vives que gairebé mai malalta de càncer, cosa que podria explicar-se per l’abundància de cartílag en ells.
El desembre de 1991 el doctor I. William Lane, graduat en Ciències de la Nutrició i bioquímic, va rebre del Food and Drug Administration (FDA) la patent núm. 5075112 dels Estats Units per a la comercialització com a suplement alimentari del cartílag de tauró. El Dr. Lane considera que és difícil obtenir palès per a aquest tipus d’aliments perquè no és freqüent aconseguir proves fefaents sobre la seva eficàcia: “Molts suplements alimentaris són efectius, però demostrar la seva efectivitat és difícil i de vegades no hi ha procediments per provar-los”. Segons l’FDA, un suplement alimentari és una cosa que s’afegeix als aliments oa la dieta, els més coneguts són les vitamines i els minerals, la fibra, l’all i els olis insaturats de peix. Aquests i d’altres suplements de l’alimentació estan regulats per les normes de la FDA per als aliments, no per les que regulen els medicaments.
La patent concedida al doctor Lane diu, entre altres punts: “Aquest invent concerneix en general un mètode i una dosi per inhibir l’angiogènesi o la vascularització en un animal posseïdor de paret intestinal, emprant una quantitat eficaç de cartílag de tauró pur i substancialment lliure de teixit adherent, dividit en partícules especialment menudes per passar a través de la paret intestinal en forma de suspensió i inhibir així, entre d’altres, el creixement tumoral i les metàstasis, l’artritis, en particular l’artritis reumatoide, la retinopatia diabètica i el glaucoma neovascular, la psoriasi i les malalties inflamatòries amb component vascular”.
Composició del Cartílag de Tauró
Una anàlisi química simple mostra que el cartílag sec no adulterat de tauró consta aproximadament d’un 41% de cendra, un 39% de proteïna, un 12% d’hidrats de carboni, un 7% d’aigua, menys de l’1% de fibra i menys del 0,3% de greix.
1. Proteïnes. 30-40 % de la pols de cartílag (Holtz 1995, Alencar et al 1995)
Proteïnes estructurals extracel·lulars
Col·lagen Tipus I
Col·lagen tipus II. Conté un percentatge elevat d’hydroxilisina
Proteïnes solubles
Proteïna d´unió 40 kDa
Tetranectin simil
Inhibidors de metal·loproteïnasa. Simil proteïna TIMP-2
Sphyrnastatin 1 i 2
2. Proteoglicans
Agrequen
Inhibidor de l’angiogènesi SCF2. Conté Keratan sulfat (Liang and Wong 2000)
Proteoglicà ric en leucina
3. Glucosamino glicans. Constitueixen el 28% de la pols de cartilago (Milner 1999)
Condroitin sulfat 4 %
Dermatan sulfat
Àcid Hialurònic conjugat amb glucosamina. 6 %
4. Minerals. Per 750 mg de pols de cartilag
Calci 270 mg
Fòsfor com a fosfat 142 mg
Sodi 7.5 mg
Magnesi 3 mg
Potassi 1.5 mg
Zinc< 0.7 mg
Ferro< 0.03 mg
Iode 0.02 %
Metalls pesants< 10 ppm
5. Carbohidrats. 6-8 % (Boik 1995) Exerceixen un efecte immunoregulador i antiinflamatori.
6. Lípids. < 1 %
Colesterol, 0,07 % (Alencar et al 1995)
Fosfolípids, 0,05%. Fosfatidilcolina, fosfatidiletanolamina, esfingomielina, fosfatidilinositol, fosfatidilserina, cardiolipina (Alencar 1995)
Àcids grassos. Àcid palmític, àcid palmitoleic, àcid esteràic, àcid oleic, àcid eicosatrienoic (Alencar 1995)
7. Cendra.
Està formada per un 60% de calci i fòsfor, a raó de 2 parts de calci per 1 de fòsfor. Els nivells elevats de calci i fòsfor són conseqüència de la calcificació del cartílag, sobretot el de l’espinada.
El cartílag de tauró i les articulacions
Com ja hem explicat, el suplement conté calci, fòsfor i condroitina. Aquesta darrera és un nutrient adquirit per la sang. Aquest element es destil·la al líquid sinovial, donant lloc al moviment normal de les articulacions. El fluid sinovial que cobreix les dels ossos és el lubricant i absorbeix el xoc. Quan el cos humà no produeix les quantitats suficients de glucosamina i de condroitina, el líquid sinovial perd la seva viscositat normal i per tant no protegeix les articulacions. Comença el dolor, apareix la rigidesa dels ossos i es perd la mobilitat.
Se suposa que el cartílag de tauró actua enfortint el sistema immunològic i té propietats antiinflamatòries no tòxiques.
El consum d’aquest producte és popular com a preventiu per als esportistes que solen patir esquinçament muscular, per a articulacions inflamades i inflexibilitat. Per a alguns els seus efectes són notables, si bé la veritat és que encara cap revista científica ha provat els beneficis del cartílag en relació amb les articulacions.
Manera de prendre el cartílag de tauró
El material a les diferents presentacions pot ser el mateix. No obstant això per a dosis altes, la pols és probablement la més fàcil de prendre i la més econòmica. En altes dosis, les càpsules de gelatina resulten il·lògiques. Els alts volums de gelatina de les càpsules poden portar problemes digestius. Alguns pacients poden trobar les tauletes més fàcils de prendre que la pols, a causa de l’olor forta d’aquest darrer. Novament la dosi és el fonamental. El tipus de producte, la tolerància a aquest, així com la forma d’ingesta a l’organisme dependrà de cada pacient i ha de ser determinat per ell.
Es pot barrejar amb aigua, suc o llet de soja desgreixada, i és recomanable beure’l entre menjars o 30 minuts abans de dinar. Sempre cal preparar-lo a l’instant per conservar-ne la potència. Tampoc no s’han d’usar líquids calents, sinó freds oa temperatura ambient.
Quan prendre el cartílag de tauró?
La porció de proteïnes actives, fonamentalment, pot ser danyada en part per la major exposició als àcids de l’estómac quan administrem el cartílag oralment. En un estómac buit, el cartílag passaria a través de l’estómac ràpidament, amb un dany mínim dels àcids. Aquesta és la raó fonamental per la qual se suggereix prendre’l amb l’estómac buit. No obstant això, si això no és possible, prendre el cartílag de tauró a l’estómac parcialment ple, no faria al cartílag de tauró totalment ineficient. El grau exacte de destrucció causat pels àcids de l’estómac és difícil de valorar.
