Eríssim: l’herba dels cantaires per protegir la laringe
L’eríssim (Sisymbrium officinale) és una planta medicinal emprada tradicionalment per al benestar de les vies respiratòries altes i mitjanes. Eríssim deriva del grec i significa jo excepte el cant. El seu nom popular, herba dels cantaires, ve de la denominació francesa, ja que el rei Lluís XIV considerava que l’eríssim era un remei infal·lible per a l’afonia i la pèrdua de veu.
Hàbitat i descripció
L’eríssim és una planta herbàcia anual pertanyent a la família de les crucíferes. Es cria a Europa, l’Àsia i el nord d’Àfrica. A Espanya la podem trobar a la Península ia les illes Balears, a altituds moderades. L’eríssima té una tija erecta, l’altura de la qual oscil·la entre els 30 i 80 centímetres. Les fulles tenen un llarg pecíol i estan dividides en diversos segments. Les flors són petites, de color groc. Els fruits són beines tan agudes que semblen punxons. L’aspecte de l’herba dels cantaires recorda el de la mostassa.
També anomenada herba de Sant Albert, l’eríssima floreix a l’abril i la seva floració perdura fins ben entrat l’estiu. És durant la seva floració quan es recol·lecta la planta, que utilitzem sencera.
Aplicacions de l’eríssim
L’eríssim s’empra principalment en inflamacions i refredats que afecten la laringe (sobretot per combatre l’afonia i la ronquera). És una planta molt coneguda per aquells professionals que necessiten molt la seva veu (locutors, professors, cantants…) i d’aquí ve el nom herba dels cantaires.
L’eríssim s’utilitza principalment en inflamacions i refredats que afecten la laringe (sobretot per combatre l’afonia i la ronquera). La seva fama com a remei natural per a l’afonia i la pèrdua de veu li ha valgut el nom d’herba dels cantaires.
