La reflexologia podal és una tècnica terapèutica basada en l’estimulació de punts sobre els peus, anomenats zones de reflex.
Suposa l’aplicació d’un massatge manual que aplica pressió a àrees reflectides dels peus per produir efectes específics en altres parts del cos.
Origen de la reflexologia podal
La reflexoteràpia és una tècnica mil·lenària amb orígens a l’antiga Xina, Egipte ia les tribus dels Estats Units. S’han trobat papirs a Egipte que daten de l’any 2000 aC de C. en què es mostra l’aplicació de massatges en plantes de peus i en mans. Els egipcis van descobrir que hi havia parts i òrgans del cos que tenien un punt reflex a la planta dels peus i, en estimular cadascun d’aquests punts, es produïa una sensació d’alleujament.
Imatge d’un papir egipci on s’aplica la reflexologia podal
Papir trobat a Egipte on es veu aplicada la reflexologia podal
Als Estats Units, els indis Cherokees de Carolina del Nord aplicaven massatges sobre els peus com a part d’una cerimònia sagrada, ja que creien que els peus en ser el nostre contacte amb la terra formaven també part de les energies que en flueixen.
La reflexologia moderna neix a principis del segle XX dels treballs del metge nord-americà William Fitzgerald, que va observar que l’aplicació a determinades àrees de peus i mans van provocar efectes anestèsics en altres parts del cos. Amb aquests descobriments, va establir que el cos humà es troba travessat, en sentit longitudinal per deu meridians, cinc a cada meitat del cos, suggerint que hi ha una relació directa entre les diferents àrees i els diferents òrgans del cos.
