Propietats medicinals
Propietats curatives: Conté Canins, pentosanes, asparagina, dos saponòsids, àcids oleanòlic i ursòlic, i principalment gran quantitat d’essència (de l’1,5 al 2,5 %) composta de pinè, salviol, cineol, borneol, tuyona, salvona, alcanfor i acetat de bornil, així com un estrogen encara no ben definit.
Fitoquímica i farmacologia
A Mèxic la sàlvia és una mata de base llenyosa de fins a 80 cm d’alçada, no arriba a l’alçada d’un arbust. Tiges herbacis ramificades i dreçades; profusament coberts de fulles perennes, peciolades, oposades, ovals o lanceolades, rugoses, vellutades i de color verd grisenc. Les flors, que apareixen entre maig i juliol, són de colors variables; poden ser blaves, violeta, vermell violaci o blanc, agrupades en espigues terminals. Els fruits són tetraquennis.
L’efecte farmacològic de diferents espècies de sàlvia inclou efectes hipnòtics i sedants, relaxant muscular, analgèsic, estimulador de la memòria, anticonvulsivant, neuroprotector i antiparkinsonià, així com atenuació de la síndrome d’abstinència d’alcohol i morfina.
Forma d’ocupació
Es fa servir en forma de pols, tabac, infusió, decocció, tintura, vi, licor i banys.
Usos Medicinals
Contra la transpiració excessiva, especialment la nocturna produïda per febres altes. És antisudoral, a causa de la tuyona que bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares. Les glàndules sudorípares i els vasos sanguinis estan inervats per fibres simpàtiques colinèrgiques, la resta són fibres simpàtiques adrenèrgiques. Pel seu oli essencial, la sàlvia, bloqueja a l’acetilcolina i per tant a les fibres simpàtiques colinèrgiques, per la qual cosa cessa la suor [7].
S’empra contra les afeccions gàstriques i intestinals, i concretament els seus processos inflamatoris; és estomacal i antidiarreica. També és útil per a la inflamació de les vies respiratòries altes, tos i tuberculosi. Se li reconeixen propietats cordials, tòniques, estimulants, diürètiques, antiespasmòdiques i reguladores de les funcions menstruals.
Externament és eficaç en inflamacions de la cavitat bucal i gola, en gargarismes per a les angines, mal de queixal i parodontitis. S’usa com a desinfectant de la pell en cataplasmes i banys, especialment aquelles afeccions d’origen micòsid, també en dermatosi, úlceres i nafres. [5]
Posologia i receptes
Pols: Es polvoritzen finament les fulles de sàlvia i es pren una culleradeta del mateix barrejat amb mel o melmelada, tres vegades al dia. Barrejat amb la pasta dentífrica, és antisèptic i fungicida, ajudant a reafirmar les genives sagnants.
Tabac: Les fulles dessecades a l’ombra i polvoritzades, poden fumar-se com si fossin de tabac tant en forma de cigarrets com en pipa, i són excel·lents per als asmàtics i bronquítics.
Infusió
en 250ml d’aigua bullent se li afegeixen 1 cullerada de postres de sàlvia fresca (o 15 d’asseca) i es deixa reposar fins que es refredi, moment en què es cola.
Per regularitzar les funcions menstruals es pren una tassa després de cadascun dels tres àpats principals. Aquesta mateixa infusió i en les mateixes dosis pot emprar-se com a sedant i equilibrant del sistema nerviós, contra els estats depressius, les convalescències, la fatiga persistent, les suors nocturns i els acaloraments deguts a la menopausa, així com per ajudar a la retirada de la secreció làctia.
En el cas de les menstruacions doloroses es prendran dues tasses diàries, una una mica abans de les regles i una altra durant les mateixes.
En ús extern s’empra en el rentat de nafres i úlceres, així com en gargarismes per combatre les aftes bucals i les irritacions faríngies.
Emprada en friccions s’afirma que atura la caiguda dels cabells, tonifica el cuir cabellut i elimina la caspa.
Decocció
Quan es desitja una acció més enèrgica en els gargarismes, locions, friccions i rentat de nafres i úlceres, s’empra la decocció preparada fent bullir durant deu minuts 60 grams de sàlvia en un litre d’aigua.
Tintura
Es deixen macerar durant deu dies 30 grams de sàlvia a 120 grams d’alcohol de 70° remenant de tant en tant. Es filtra i es prenen de 25 a 40 gotes dues o tres vegades al dia dissoltes en una mica daigua tèbia.
En el cas de suors nocturns es prenen 50 gotes unes dues hores abans del moment en què s’espera que es presentin aquestes suors.
Vi
Es deixen macerar durant 10 dies 100 grams de sàlvia en un litre de bon vi blanc; es cola i es pren una cullerada sopera abans de cadascun dels àpats principals en els tractaments generals, i un gotet diari com a antidiabètic. Alguns prefereixen aromatitzar aquest vi amb mel per millorar-ne el sabor.
És aconsellable fer cures de quinze dies separades per quinze dies més de descans.
Aquest mateix vi es pot fer servir per esbandir la boca i conservar en bon estat la dentadura i enfortir les genives.
Licor
Durant una setmana es deixen macerar 50 grams de fulles de sàlvia fresques en un litre d’aiguardent. Es filtra i es pren una cullerada sopera abans de cadascun dels dos àpats principals. Igual que amb el vi, es recomana un descans de quinze dies entre les cures.
Bany
Es fan bullir durant 10 o 15 minuts de 101 a 120 grams de sàlvia en dos litres d’aigua. Es deixa reposar prou que és tèbia, es cola i s’afegeix a l’aigua del bany.
És un excel·lent sedant per a les persones nervioses, els reumàtics i gotosos, així com per suprimir les sudoracions anormals.
