L’anís, també conegut com anís verd o anís matalahúva (Pimpinella anisum), és una herba que forma mates de fins a 1 m d’alçada i el fruit de la qual posseeix un fort sabor aromàtic.
(Convé indicar que, encara que presentin propietats i sabor similars, l’anís verd i l’anís estrellat són plantes molt diferents.)
L’anís té propietats carminatives, antiespasmòdiques, sedants, expectorants, antitinflamatòries i antitussives.
Els beneficis de l’anís verd sobre l’aparell digestiu són nombrosos. Ja a la cavitat bucal, mastegant unes poques llavors s’evita l’halitosi. A l’estómac, les seves propietats antiinflamatòries i carminatives alleugen gastritis i aerofàgies, i l’anís és una planta habitual en els remeis contra la dispèpsia. Estimula la producció dels sucs implicats en la digestió, començant per la pròpia saliva, i així a les propietats de l’anís verd cal afegir la d’estimular la gana.
Els beneficis de l’anís verd també s’estenen a l’aparell respiratori. Les llavors d’aquesta planta tenen propietats expectorants que alleugen refredats i problemes de bronquis, juntament amb una acció balsàmica calmant. Per això se’n recomana el consum als fumadors.
S’utilitza en trastorns digestius com meteorisme, flatulències, dispèpsies, aerofàgies i digestions pesades.
També s’utilitza en afeccions respiratòries com a refredats bronquials.
La camamilla és una gran planta medicinal i crec que molta gent no en coneix tots els usos.
Els seus ingredients actius tenen propietats antiinflamatòries, alleugen el dolor i les molèsties de l’aparell digestiu. És antiespasmòdica (prevé dels espasmes de l’estómac i intestins), carminativa, analgèsica i neuràlgica (relaxa el nervi del múscul).
També és una mica colerètica i colagoga (a nivell hepàtic és millor fer servir la Camamilla amarga).
USOS MEDICINALS
Hemorroides i Diarrea.
Úlcera pèptica.
Malaltia de Crohn i Síndrome d’intestí irritable.
Carminativa (ajuda a eliminar gasos).
Conjuntivitis (es realitzarà la seva infusió i un cop temperada la tisana es netejaran ulls i parpelles).
Ansietat, insomni i convulsions infantils.
Trastorns menstruals (sobretot regles irregulars).
Migranyes.
Irritacions de la pell. Es pot fer servir en compreses, ens podem netejar bé la zona afectada amb la seva infusió, etc.
Baixa la febre (s’usa la seva infusió per mullar comprimides de cotó, una vegada ben xopes es posaran al front i clatell del malalt).
Úlceres bucals (en esbandidas bucals).
Aclareix el cabell.
DOSI:
Infusió; s’hi afegeix una cullerada sopera de flors en aigua calenta, es deixa reposar 10 minuts tapada, una vegada aquest temperada es beu. Es pot prendre fins a quatre cops al dia.
Compreses; aquest mètode el farem servir en problemes de pell, febre, dolors neuràlgics, etc.
