Dent de lleó: Taraxacum officinale Weber o Xicoira Amarga. Les fulles de la dent de lleó contenen flavonoides, cumarines i vitamines B i C. A l’arrel trobem inulina, resina i un derivat triterpènic. Tant a les fulles com a l’arrel apareix un principi amarg anomenat taraxacina. D’entre totes les virtuts atribuïbles a aquesta planta, cal destacar que és un bon estimulant de la gana, a causa del principi amarg existent a l’arrel i fulles.
I actua com un excel·lent drenador hepatorenal. Així mateix, presenta importants accions colerètiques i colagogues, és a dir, que estimula la secreció de bilis de la vesícula i les vies biliars.
Pel que fa a les seves propietats diürètiques es deuen principalment als polifenols que conté. L’arrel de la dent de lleó, dessecada i torrada convenientment, s’ha emprat durant molt de temps com a succedani del cafè o per adulterar-lo.
La dent de lleó és una planta molt utilitzada en nombroses preparacions comercials. Es troba en comprimits, càpsules, planta trossejada, tintura, extractes, etc. i també forma part de múltiples presentacions compostes.
Dentre les seves accions farmacològiques podem destacar la de tònic hepato-biliar. Estimula la producció i secreció de bilis pel fetge i la vesícula biliar i així evita la concentració de colesterol i greix al fetge i la vesícula biliar.
