La genciana és una herba perenne de gran bellesa, de flors grogues que creix als prats dels Pirineus, serralada Prepirinenca, Montseny, Muntanyes Cantàbriques de Bascònia a Galícia, Serra de Guadarrama. Les fulles inferiors són molt més llargues que les superiors, de color verd-groc i amb els nervis molt destacats. Les flors grogues es reuneixen en verticils, és a dir, que brollen d’una tija al mateix nivell. Els fruits en càpsula, tanquen moltes llavors. Per a ús medicinal es fan servir les arrels.
Aquesta planta facilita la digestió i actua com a estimulant general del metabolisme. Pel seu alt contingut en actius amargs augmenta la producció de sucs digestius, obrint la gana, i estimulant el pàncrees, a més de ser recomanable per contrarestar les afeccions de l’aparell gastrointestinals i contribuir al reforçament de les defenses de l’organisme. També compleix una acció tònica sobre el fetge i sobre la vesícula biliar i està indicada en cas d’anèmies per la facultat d’obrir la gana.
Així mateix, la genciana està recomanada en cas de paludisme (malària), ja que s’ha comprovat que és capaç de destruir els protozoaris causants del paludisme que parasiten els glòbuls vermells de la sang.
Es pot preparar un tònic-casolà, deixant macerar 10 grams d’arrels de genciana ben picades i 15 grams de fulles de sàlvia en un litre de vi blanc o de vi sec durant dos o tres dies. Cal filtrar i tornar a embotellar. Es pren per got de 50 grams, de demà en dejú, un altre una hora abans de cada àpat, i un altre en ficar-se al llit.
